Avui ens han obert l'esstació a les 9 del matí, després d'anar atrassant l'obertura cada mitja hora des de les 7:30. En arribar a pistes s'ha entès perfectament el per què de la tardança en l'obertura. Hi havia una boira que no es veien més de dos corbes.
En primer lloc, els entrenadors han fet una baixada per assegurar-se que es podia esquiar sense massa perill, en veure que era possible han començat l'entrenament. Els alevins han passat el matí esquiant amb un grup, un darrera l'altre per tal de que ningú s'equivoquès de direcció. Els grans han fet algun exercici, però a quarts de dotza s'ha decidit plegar ja que no tenia sentit seguir allí d'alt. Al menys s'ha pogut esquiar un parell d'horetes.
S'ha baixat a l'hotel i els que havien de marxar han tingut temps per acabar de preparar les coses, dinar, carregar les furgonetes i anar fent via cap a Bergamo d'on sortia el vol.
En Marc, en Pep i la Clari han marxat amb els nens: la Clari volava de tornada i en Marc i en Pep havien de conduir les furgonetes de tornada.
En arribar a l'aeroport i abans de tornar cap a Val Senales, s'han assegurat de que tot el viatge de tornada estigués correcte, han recollit a n'en Jaume Pagés que arribava de Barcelona i han agafat direcció al lloc de partida.
Allà s'ha quedat en Roger Gallifa fent físic amb els alevins que queden. Els grans tenien deures que els ha deixat en Pep i que en Roger també ha supervisat: tenien un circuit de força.
Demà sembla que ha de venir bon temps... ens ho creiem? L'esperança sempre és la última cosa que es perd.
A. Comet
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada