A la tarda s’ha fet el físic al voltant d’un llac molt agradable que hi ha a pocs quilòmetres de Val Senales, s’hi ha d’anar amb furgoneta, com que ara són menys nens ja caben amb les dues que hi ha. Un cop al llac, surt un camí que el boreja fins al poblet del llac i es pot seguir reodejant fins a tornar a la furgoneta.
Tot el grup sencer, petits i grans han donat la volta, cadascú al seu ritme, sota un sol que ha aconseguit egarrapar somriures de totes les cares, tal i com diuen el sol és una de les coses que fa despertar l’hormona de la felicitat...
Després de córrer tot el llac s’han fet uns exercicis de força en pujada i en baixada.
Una vegada tots sopats, han anat a fer cua per a fer-se els esquís... la glacera, és un autèntic vidre!
Però anem a la part bona, tot i que suposo que ja la podeu intuir: avui ha sortit el sol i, a més a més, havien caigut uns dits de neu nova. Qui no somriu davant d’una cosa així després de dies de boira i pluja?
Els grans han passat un traçat de gegant amb pal llarg i referència d’entrada i sortida de la corba i els alevins un traçat amb plumalls i pal curt. Però aviat s’ha hagut d’abandonar el tema ja que d’anar passant un darrera de l’altre pel mateix espai ha sotit el gel pur de la glacera de sota de la capeta de neu nova que havia caigut.
De totes formes això no ha estat un desfortuni ja que s’ha seguit fent un treball d’esquí lliure en una zona amb bones condicions de neu.
Ara s’esperen dos dies més e bon temps... no en necessitem més!
A. Comet
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada