El resum del dia no canvia massa de la resta de jornades anteriors: a pistes seguim dividint l’entrenament amb dos parts i a la tarda es fa físic, treballant en cada moment el que es creu necessari.
El poble de Val Senales està al fons d’una vall. És el final d’una carretera de muntanya que va atravessant poblets, tot i estar a Itàlia, típics austríacs. No sé si se li pot donar la denominació de poble amb totes les de la llei ja que s’hi troben diferents hotels, un complexe esportiu, un bar amb terrassa i dues botigues. Uns camps de futbol, de tennis i de boley.
Els aparcaments de l’estació és el primer que es veu, i només cal alçar la mirada, reseguir el cable del telefèric per imaginar on estan les pistes.
S’enfila d’una forma brutal més de mil metres amb tant sols 6 minuts (ho hem cronometrat) per una muntanya rocallosa de pissarra negra. Mirant amunt cap a la glacera, que tant sols s’intueix, a l’esquerra queden uns tele cadires i dibuixen tot el semicercle de muntanya que envolta el poble i el final d’aquesta vall.
Hi ha molts caminants, excursionistes i vaques a tocar de tot arreu. És un lloc de plena muntanya.
Els nanos estan més que adaptats, avui sense cap mena de dubte, fins i tot un pel massa esverats, tot i que sempre respectant el que se’ls hi diu.
En general, treballen convençuts, de tant en tant se’ls ha d’avisar perquè es despisten, però el tema dels físics que sempre és el que ha costat més, aquesta vegada està funcionant sense massa incidències.
Cada vespre, abans de sopar, es fan els esquís i, aprofitant que són pocs i molt joves, els entrenadors podem dedicar-nos plenament a anar-los ensenyant les tècniques de fer els esquís.
Com veieu aquí tot va molt bé, aquesta tarda ens ha tronat i ens han caigut quatre gotes, ara amb els últims raigs de llum, ja es torna a veure el cel blau.
A. Comet
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada