Aquesta matí la boira ha estat la nostra gran companya. Sortint del telefèric ens ha cobert de núvols blancs i un plugim molt fi que quedava mig congelat.
Els primers que han arribat a pistes, han trobat tancat el tele arrastre que utilitzem per a pasar pals i han tornat a pujar amunt. La resta no sabíem on eren i ens hem pensat que s’havien perdut. Finalment quan ens hem trobat hem pogut començar tots junts els exercicis previs al treball per traçat.
Dies amb boira i mala neu com avui són perfectes per a despertar la sensibilitat dels esquiadors, ja que no es veu bé el terreny, que acostuma a ser irregular amb la neu tan “papa”, i han d’acostumar els peus a llegir el que la vista no pot abarcar.
La boira marxava i tornava, amb ella pujava i baixava la temperatura i d’aquesta manera la meteorologia ens ha tingut distrets durant tot el matí. Fora d’això, l’entrenament a pistes ha anat bé i es van veient millores en l’esquí dels nanos.
Es podria dir que ja tenen les coses per mà, després de dinar si es baixa al pis de la piscina i la “tavern” (on fem els esquís) se sent olor de cera; ells sols s’organitzen per encerar cada dia sense que nosaltres els hi hagim de recordar.
El físic l’hem tornat a fer a les pistes polisportives que hi ha per sobre del nostre hotel. Aquestes pistes es comparteixen amb altres equips, un fet molt enriquidor pels nostres corredors. Poden veure que no són els únics que fan preparació física, ni els únics que, a vegades, els fem fer: “exercicis extranys”, que diuen ells.
Ara ja només ens queden dos dies...
A. Comet
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada