Ara sí que trobareu totes les fotos a l'apartat de Galeria de la nostra web. Vigileu que hi ha dues pàgines de fotos i les últimes, que són les de grup, són les millors!
Fins a la propera sortida.
A. Comet
dimarts, 15 de juliol del 2008
dijous, 10 de juliol del 2008
Les fotos de la sortida
Tal i com es va prometre, les fotos de la sortida estaran penjadas a la galaria de fotos de la web del club, www.canmc.org, el més aviat possible.
Atentament,
A. Comet
Atentament,
A. Comet
dissabte, 5 de juliol del 2008
Boira "pijanera"
Aquesta matí la boira ha estat la nostra gran companya. Sortint del telefèric ens ha cobert de núvols blancs i un plugim molt fi que quedava mig congelat.
Els primers que han arribat a pistes, han trobat tancat el tele arrastre que utilitzem per a pasar pals i han tornat a pujar amunt. La resta no sabíem on eren i ens hem pensat que s’havien perdut. Finalment quan ens hem trobat hem pogut començar tots junts els exercicis previs al treball per traçat.
Dies amb boira i mala neu com avui són perfectes per a despertar la sensibilitat dels esquiadors, ja que no es veu bé el terreny, que acostuma a ser irregular amb la neu tan “papa”, i han d’acostumar els peus a llegir el que la vista no pot abarcar.
La boira marxava i tornava, amb ella pujava i baixava la temperatura i d’aquesta manera la meteorologia ens ha tingut distrets durant tot el matí. Fora d’això, l’entrenament a pistes ha anat bé i es van veient millores en l’esquí dels nanos.
Es podria dir que ja tenen les coses per mà, després de dinar si es baixa al pis de la piscina i la “tavern” (on fem els esquís) se sent olor de cera; ells sols s’organitzen per encerar cada dia sense que nosaltres els hi hagim de recordar.
El físic l’hem tornat a fer a les pistes polisportives que hi ha per sobre del nostre hotel. Aquestes pistes es comparteixen amb altres equips, un fet molt enriquidor pels nostres corredors. Poden veure que no són els únics que fan preparació física, ni els únics que, a vegades, els fem fer: “exercicis extranys”, que diuen ells.
Ara ja només ens queden dos dies...
A. Comet
Els primers que han arribat a pistes, han trobat tancat el tele arrastre que utilitzem per a pasar pals i han tornat a pujar amunt. La resta no sabíem on eren i ens hem pensat que s’havien perdut. Finalment quan ens hem trobat hem pogut començar tots junts els exercicis previs al treball per traçat.
Dies amb boira i mala neu com avui són perfectes per a despertar la sensibilitat dels esquiadors, ja que no es veu bé el terreny, que acostuma a ser irregular amb la neu tan “papa”, i han d’acostumar els peus a llegir el que la vista no pot abarcar.
La boira marxava i tornava, amb ella pujava i baixava la temperatura i d’aquesta manera la meteorologia ens ha tingut distrets durant tot el matí. Fora d’això, l’entrenament a pistes ha anat bé i es van veient millores en l’esquí dels nanos.
Es podria dir que ja tenen les coses per mà, després de dinar si es baixa al pis de la piscina i la “tavern” (on fem els esquís) se sent olor de cera; ells sols s’organitzen per encerar cada dia sense que nosaltres els hi hagim de recordar.
El físic l’hem tornat a fer a les pistes polisportives que hi ha per sobre del nostre hotel. Aquestes pistes es comparteixen amb altres equips, un fet molt enriquidor pels nostres corredors. Poden veure que no són els únics que fan preparació física, ni els únics que, a vegades, els fem fer: “exercicis extranys”, que diuen ells.
Ara ja només ens queden dos dies...
A. Comet
dijous, 3 de juliol del 2008
Només queden tres dies?
Tot i que ja es comença a notar el cansanci i que als matins ja va costant més aixecar-se, ara tenen una preocupació: només queden tres dies!
En primer lloc haig de diculpar-me pel tema de les fotos, prometo penjar-les quan arribem a casa ja que m’he deixat els cables de la càmera i no les puc descarregar...
Aquest matí teníem una petita esperança de que hagués nevat, però res la tormenta d’ahir al vespre va ser aigua a tot arreu, tot i així, com que ha “despejat” molt d’hora de matinada la neu estava dureta a primera hora i s’ha pogut aprofitar bé.
Avui també s’han passat pals educatius i es comencen a veure canvis i millores en els nanos, que realment estan concentrats, en general, i busquen millorar.
Cap a les 12 del matí la neu ja està molt dolenta, les parts baixes de l’estació es van omplin de rius d’un blau florescent que cada dia tenen més cabal, tot i així aprofitem per esquiar fins a quarts d’una que és quan ens tanquen l’estació. Avui, per exemple, hem estat quasi els últims de marxar.
Com que ja van agafant per mà el tema de fer-se els esquís (passar pedres i encerar) alguns aprofiten després de dinar per fer-ho, d’aquesta manera després del físic tenen temps per anar a la piscina; d’altres ho fan després de l’entrenament de la tarda. Està bé, perquè veiem que es van organitzant.
A la tarda, tot i que hi havia un cel gris un xic amenaçador, hem agafat un tele cadira que surt del costat de l’hotel i està preparat pels caminants, i ens hem enfilat cap amunt. A d’alt surtia un GR que ens ha dut entre rius i finalment per un bosc preciós fins tornar a l’hotel després de quasi 2 hores de marxa.
Al vespre després de sopar hem fet vídeo per repasar tot el que se’ls està comentant a pistes i cap a dormir que ja toca, les jornades aquí acostumen a ser intenses.
A. Comet
En primer lloc haig de diculpar-me pel tema de les fotos, prometo penjar-les quan arribem a casa ja que m’he deixat els cables de la càmera i no les puc descarregar...
Aquest matí teníem una petita esperança de que hagués nevat, però res la tormenta d’ahir al vespre va ser aigua a tot arreu, tot i així, com que ha “despejat” molt d’hora de matinada la neu estava dureta a primera hora i s’ha pogut aprofitar bé.
Avui també s’han passat pals educatius i es comencen a veure canvis i millores en els nanos, que realment estan concentrats, en general, i busquen millorar.
Cap a les 12 del matí la neu ja està molt dolenta, les parts baixes de l’estació es van omplin de rius d’un blau florescent que cada dia tenen més cabal, tot i així aprofitem per esquiar fins a quarts d’una que és quan ens tanquen l’estació. Avui, per exemple, hem estat quasi els últims de marxar.
Com que ja van agafant per mà el tema de fer-se els esquís (passar pedres i encerar) alguns aprofiten després de dinar per fer-ho, d’aquesta manera després del físic tenen temps per anar a la piscina; d’altres ho fan després de l’entrenament de la tarda. Està bé, perquè veiem que es van organitzant.
A la tarda, tot i que hi havia un cel gris un xic amenaçador, hem agafat un tele cadira que surt del costat de l’hotel i està preparat pels caminants, i ens hem enfilat cap amunt. A d’alt surtia un GR que ens ha dut entre rius i finalment per un bosc preciós fins tornar a l’hotel després de quasi 2 hores de marxa.
Al vespre després de sopar hem fet vídeo per repasar tot el que se’ls està comentant a pistes i cap a dormir que ja toca, les jornades aquí acostumen a ser intenses.
A. Comet
dimecres, 2 de juliol del 2008
Alguna coseta més
Ahir vam tenir algun problema de connexió i no es va poder penjar res així que allà va doble sessió:
Avui s’ha començat a passar traçat, cosa que ha motivat molts als nanos que ja feia molts dies que matxacàvem amb la tècnica de base, tan necessària, però tan pesada, algunes vegades.
Hem fet un gegant llarg, però molt sencill i molt rítmic per tal de poder transportar tot el que s’ha estat treballant fora dels pals. També hem fet vídeo.
La neu no aguanta massa hores, fa molta calor i avui hem marxat que plovia amb ganes. La pluja també ens ha acompanyat una estona durant la preparació física de la tarda, però com que no feia fred hem anat fent i, finalment hem acabat l’entrenament amb un solet que ens ha assecat.
A la tarda els nens han treballat de valent, ja que després d’un joc per a escalfar, hem fet un circuit de força de resistència adequat per l’edat dels corredors, i han aguantat molt bé sense queixar-se massa.
Com veieu aquí els dies no canvien massa, estem tan ocupats que, fins i tot avui, les nenes es queixaven perquè només quedaven 4 dies d’esquí i que havia passat tot molt ràpid. Això és bona senyal, no creieu?
Abans de sopar s’han anat a banyar a la piscina i han encerat els esquís, és molt important que s’agafin el tema de cuidar els seus esquís com una rutina, si a casa us demanen per encerar els esquís: deixeu-los fer, ara ja en saben i és escencial que ho facin!
A. Comet
Avui s’ha començat a passar traçat, cosa que ha motivat molts als nanos que ja feia molts dies que matxacàvem amb la tècnica de base, tan necessària, però tan pesada, algunes vegades.
Hem fet un gegant llarg, però molt sencill i molt rítmic per tal de poder transportar tot el que s’ha estat treballant fora dels pals. També hem fet vídeo.
La neu no aguanta massa hores, fa molta calor i avui hem marxat que plovia amb ganes. La pluja també ens ha acompanyat una estona durant la preparació física de la tarda, però com que no feia fred hem anat fent i, finalment hem acabat l’entrenament amb un solet que ens ha assecat.
A la tarda els nens han treballat de valent, ja que després d’un joc per a escalfar, hem fet un circuit de força de resistència adequat per l’edat dels corredors, i han aguantat molt bé sense queixar-se massa.
Com veieu aquí els dies no canvien massa, estem tan ocupats que, fins i tot avui, les nenes es queixaven perquè només quedaven 4 dies d’esquí i que havia passat tot molt ràpid. Això és bona senyal, no creieu?
Abans de sopar s’han anat a banyar a la piscina i han encerat els esquís, és molt important que s’agafin el tema de cuidar els seus esquís com una rutina, si a casa us demanen per encerar els esquís: deixeu-los fer, ara ja en saben i és escencial que ho facin!
A. Comet
Val Senales, glacera, vaques i el CANM-C
El resum del dia no canvia massa de la resta de jornades anteriors: a pistes seguim dividint l’entrenament amb dos parts i a la tarda es fa físic, treballant en cada moment el que es creu necessari.
El poble de Val Senales està al fons d’una vall. És el final d’una carretera de muntanya que va atravessant poblets, tot i estar a Itàlia, típics austríacs. No sé si se li pot donar la denominació de poble amb totes les de la llei ja que s’hi troben diferents hotels, un complexe esportiu, un bar amb terrassa i dues botigues. Uns camps de futbol, de tennis i de boley.
Els aparcaments de l’estació és el primer que es veu, i només cal alçar la mirada, reseguir el cable del telefèric per imaginar on estan les pistes.
S’enfila d’una forma brutal més de mil metres amb tant sols 6 minuts (ho hem cronometrat) per una muntanya rocallosa de pissarra negra. Mirant amunt cap a la glacera, que tant sols s’intueix, a l’esquerra queden uns tele cadires i dibuixen tot el semicercle de muntanya que envolta el poble i el final d’aquesta vall.
Hi ha molts caminants, excursionistes i vaques a tocar de tot arreu. És un lloc de plena muntanya.
Els nanos estan més que adaptats, avui sense cap mena de dubte, fins i tot un pel massa esverats, tot i que sempre respectant el que se’ls hi diu.
En general, treballen convençuts, de tant en tant se’ls ha d’avisar perquè es despisten, però el tema dels físics que sempre és el que ha costat més, aquesta vegada està funcionant sense massa incidències.
Cada vespre, abans de sopar, es fan els esquís i, aprofitant que són pocs i molt joves, els entrenadors podem dedicar-nos plenament a anar-los ensenyant les tècniques de fer els esquís.
Com veieu aquí tot va molt bé, aquesta tarda ens ha tronat i ens han caigut quatre gotes, ara amb els últims raigs de llum, ja es torna a veure el cel blau.
A. Comet
El poble de Val Senales està al fons d’una vall. És el final d’una carretera de muntanya que va atravessant poblets, tot i estar a Itàlia, típics austríacs. No sé si se li pot donar la denominació de poble amb totes les de la llei ja que s’hi troben diferents hotels, un complexe esportiu, un bar amb terrassa i dues botigues. Uns camps de futbol, de tennis i de boley.
Els aparcaments de l’estació és el primer que es veu, i només cal alçar la mirada, reseguir el cable del telefèric per imaginar on estan les pistes.
S’enfila d’una forma brutal més de mil metres amb tant sols 6 minuts (ho hem cronometrat) per una muntanya rocallosa de pissarra negra. Mirant amunt cap a la glacera, que tant sols s’intueix, a l’esquerra queden uns tele cadires i dibuixen tot el semicercle de muntanya que envolta el poble i el final d’aquesta vall.
Hi ha molts caminants, excursionistes i vaques a tocar de tot arreu. És un lloc de plena muntanya.
Els nanos estan més que adaptats, avui sense cap mena de dubte, fins i tot un pel massa esverats, tot i que sempre respectant el que se’ls hi diu.
En general, treballen convençuts, de tant en tant se’ls ha d’avisar perquè es despisten, però el tema dels físics que sempre és el que ha costat més, aquesta vegada està funcionant sense massa incidències.
Cada vespre, abans de sopar, es fan els esquís i, aprofitant que són pocs i molt joves, els entrenadors podem dedicar-nos plenament a anar-los ensenyant les tècniques de fer els esquís.
Com veieu aquí tot va molt bé, aquesta tarda ens ha tronat i ens han caigut quatre gotes, ara amb els últims raigs de llum, ja es torna a veure el cel blau.
A. Comet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)